Què senzill era tenir dotze o catorze anys i invocar a qualsevol dels meus herois davant de qualsevol contingència. O refugiar-me en les seves aventures per evadir-me d'un món que no m'agradava mentre contemplava com ells intentaven canviar-lo. O no.
On són ara? On són les meves tardes d'estiu estirada al llit envoltada dels meus còmics, sumida en aquest món de fantasia que no només no va arribar a disminuir mai, sinó que va créixer poc temps després per omplir-se de naus de l'Aliança Rebel i l'Ordre Jedi o de exèrcits d'elfs i orcs lluitant per la Terra Mitjana?
Afortunadament sempre queda l'humor i se m'acut dir com Homer Simpson:
"Normalmente no rezo, pero si estás ahí arriba,
por favor ¡sálvame Superman!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Opina, me encantará leerte...